Plantació de plantes i arbustos en l'Hort de la Bosca

Jardineria

El passat 16 de març vam rebre 2300 exemplars dels quals 245 eren arbustos i 2055 plantes. Es van descarregar i es van emmagatzemar en una zona ombrívola, deixant-les ben humides i agrupant-les segons la seva varietat. Els exemplars rebuts van ser els que veiem en la següent presentació.

En observar a l'endemà que les condicions climatològiques eren favorables per a la plantació, vam començar amb ella. Primerament, vam procedir a col·locar la malla antiherba, a les diferents zones indicades i així fixar-la amb piquetes que vam fer nosaltres mateixos amb filferro. Després de tenir totes les malles col·locades adequadament es va marcar on plantar cada planta.

Per a totes les arbustivas i plantes s'ha utilitzat un fong anomenat micorizes. Aquest fong en perfecta simbiosi amb la planta fa que aquesta rebi nutrients minerals i aigua. Per la seva banda el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines.

La majoria d'aquestes plantes i arbustos les hem plantat a la zona de pícnic que anem a habilitar per a ús dels visitants del parc.

Per les arbustivas hem utilitzat la micoriza en gra i per a les herbàcies la micoriza es dilueix en aigua. Per a la plantació es cava un clot més o menys gran segons siguin les dimensions del contenidor o pa de terra de la planta o arbust. En el cas de les arbustives es tira en el fons del clot una culleradeta de micoriza i de torba i seguidament es procedeix a introduir la planta i a tapa el forat amb terra. En el cas de les herbàcies es mulla el pa de terra amb la dissolució de micoriza i aigua, feta prèviament, i es tapa el forat. Per a això, primer s'afegeix la terra que hem tret en primer lloc, la que estava situada en la superfície i s'acaba amb la terra treta en segon lloc, la que estava més profunda. D'aquesta manera, la terra amb més nutrients és la que queda en contacte amb les arrels, ajudant al seu creixement. Per finalitzar amb el procés de plantació, es compacta la terra, per evitar buits d'aire, i finalment es rega.

Desbrossament, poda i neteja zona antic trinquet

Forestals 

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja als bancals d'oliveres enfront de l'antic trinquet. Els arbres es poden a l'altura d'un terç de la longitud total i s'eliminen les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible. 

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. 

Pel que fa a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir incendis amb més facilitat, com poden ser: arçot (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera (Asparagus officinalis). 

Altres espècies arbustives que s'han podat i se'ls han eliminat la parts seques o mortes, són per exemple: el romaní (Rosmarinus oficinalis), el bruc (Erica multiflora) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Les espècies aromàtiques i autòctones s'han respectat, realitzant un desbrossament selectiu. Per exemple: farigola (Thymus vulgaris), pebrella (Thymus piperella) i margalló (Chamaerops humilis). Pel que fa a les herbàcies s'han fregat utilitzant el capçal de fil a la desbrossadora, al no eliminar el sistema radicular s'afavoreix la posterior regeneració, ja que la majoria rebroten de soca. 

Després de l'actuació a la zona s'han generat dos tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat fins al carrer més proper i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora amb la fulla de triturar, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.