Visita formativa a Iberflora

Jardineria // Forestals

El passat divendres 6 d'octubre els alumnes de les dues especialitats del taller, jardineria i forestals, vam realitzar una sortida formativa a Iberflora, a la Fira de Mostres de València.

Iberflora és un dels grans esdeveniments professionals del sector verd a Europa, referent entre les fires de jardineria. Allà vam poder trobar una gran oferta comercial i formativa dins del negoci de les plantes, flors, paisatgisme, jardineria, tecnologia i bricojardí. A més de jornades tècniques, exposicions, congressos, demostracions, premis, exhibicions, àrees temàtiques, performances especials dedicades a les més diverses varietats de planta i flor, etc.


Al recinte també es trobava la celebració paral·lela d'Iberflora Fòrum que va suposar una oportunitat única per conèixer els últims avanços en productes, serveis i tendències en el negoci del sector verd.

Vam visitar diferents tipus d'empreses que operen en els sectors de planta, cura del jardí, estris i eines, decoració i mobiliari exterior, maquinària i instal·lacions a més d'empreses de paisatgisme i floristeria. Allà vam trobar el viver que ens ha subministrat gran quantitat de plantes al taller Centelles Oliva III i els exemplars ja es troben a l'Hort de la Bosca.

La veritat és que Iberflora és un magnífic lloc per trobar proveïdors a nivell professional de tot allò que desitgem per a la instal·lació d'un jardí, o per a proveïment de la nostra empresa de jardineria.

Actuacions forestals a la zona de l'antic dipòsit

Forestals

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja a la zona de l'antic dipòsit del parc de Santa Anna. Els arbres s'han podat a una alçada d'un terç de la longitud total i s'han eliminat les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible.

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. Quant a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir un foc amb més facilitat, com poden ser: arç negre (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera ( Asparagus officinalis).


Després de l'actuació a la zona s'han generat diferents tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.

Creació d'un traçat de camins a l'Hort de la Bosca

Jardineria

A fi de fer accessible al públic totes les zones del parc de l'Hort de la Bosca, sobretot algunes que quedaven bastant aïllades, hem creat alguns camins. La idea és que semble que els camins han estat tot este temps allà, per això s'ha intentat que semblen el més naturals possibles, intentant seguir les ondulacions naturals del terreny. Això permetrà als usuaris del parc passejar i gaudir de totes les seues zones.


Per a la creació camins, es va marcar el traçat amb estaques i guix per poder distingir així les zones de plantació de les zones de pas. Aleshores es va procedir a l'eliminació d'elements, principalment pedres i soques, que poguéren interferir en la seua creació. Després de la neteja es va procedir a l'anivellat sobre la base de dues capes, una de saorra i una altra de grava blanca per donar l'acabat definitiu. Per això es van transportar els materials amb el dumper, fent munts al llarg del traçat. Després amb rastells i aixades es va repartir el material fins a donar la forma desitjada, es van regar per compactar i seguidament es va procedir a compactar amb una piconadora. Finalment es va tirar per damunt una fina capa de sorra blanca i es va tornar a compactar, repetint així tot el procés fins a tenir el traçat complet de camins.

Primeres tasques de recuperació de l'estany de l'Hort de la Bosca

Jardineria

L'actuació més important que hem estat duent a terme a l'Hort de la Bosca, és la creació d'un jardí aquàtic a l'estany existent. El primer que vam començar a fer és netejar el fons de l'estany recollint totes les escombraries submergides, pedres, fang i eliminant totes les algues flotants. Mentrestant, un altre grup va estar omplint sacs de ràfia amb aproximadament 25 kg de grava blanca i amb la vora cosida amb fil per fer uns murs submergits dins l'estany. Aquests murs conformarien les parets dels parterres aquàtics.


Un cop netes les dues zones on van aquests jardins aquàtics, i apilats els sacs, es va procedir a omplir amb grava la zona delimitada entre aquests i els murs de l'estany. D'aquesta manera la zona va quedar submergida a poca distància de la superfície i es va poder començar amb la plantació de plantes macròfites que tindran una funció fitodepuradora de l'aigua. Les plantes aquàtiques que s'han plantat als parterres són:

Un altre dels treballs realitzats en aquesta primera fase de recuperació de l'estany, ha estat l'ús de biorrollos i matalassos de fibra de coco, els quals tenen uns forats on s'introdueixen les plantes. D'una banda, els biorollos, en els quals vam introduir les diferents plantes aquàtiques, s'han ancorat a la vora de l'estany i de l'altra, els matalassos, també amb les espècies de plantes col·locades, s'han ancorat en el centre de l'estany formant 3 illes. El buit existent entre els biorollos i el mur de l'estany s'han omplert amb terra generant un espai en el qual plantarem altres espècies de plantes que en un futur donaran un aspecte molt més natural a l'estany. 

Zones d'empedrat a L'Hort de la Bosca

Jardineria

La col·locació de pedra ornamental és una altra de les activitats importants realitzades a L'Hort de la Bosca. A les vores dels camins de saorra que vam fer, per la zona del de pícnic, s'ha col·locat rocalla per delimitar-i separar-los de les zones de plantes.



En aquelles zones enjardinades on vam posar malla antiherba, s'ha col·locat grava de color vainilla d'un calibre gran. Al voltant dels ullals ha quedat una zona empedrada amb pedra rodona, jugant amb formats i formes obtenint així resultat molt vistós. En no ser aquesta zona per a pas de persones, quedarà protegida amb una tanca de tipus corda i estaques, demanant als visitants civisme per a la conservació i desenvolupament del projecte de jardineria que estem realitzant els alumnes del taller Centelles Oliva III.


Actuacions forestals a la zona del Capurri

Forestals

Durant els mesos de maig a juliol s'han continuat els treballs de poda, desbrossament i neteja a la muntanya de Santa Anna. En aquesta ocasió els treballs s'han localitzat principalment al parc del Capurri i al costat del camí Collado. Per al desbrossament s'han utilitzat tant mitjans semimecanitzats (motodesbrossadora), com manuals (aixades, falçs, etc.)

En els treballs de poda les eines més utilitzades han estat tisores de poda, tisores de cisalla, xerracs, xerracs de perxa i motoserra de perxa. Les espècies forestals que s'han podat són principalment pi blanc (Pinus halepensis), garrofer (Ceratonia siliqua) i olivera (Oleae europeae).


Plantació de plantes i arbustos en l'Hort de la Bosca

Jardineria

El passat 16 de març vam rebre 2300 exemplars dels quals 245 eren arbustos i 2055 plantes. Es van descarregar i es van emmagatzemar en una zona ombrívola, deixant-les ben humides i agrupant-les segons la seva varietat. Els exemplars rebuts van ser els que veiem en la següent presentació.


En observar a l'endemà que les condicions climatològiques eren favorables per a la plantació, vam començar amb ella. Primerament, vam procedir a col·locar la malla antiherba, a les diferents zones indicades i així fixar-la amb piquetes que vam fer nosaltres mateixos amb filferro. Després de tenir totes les malles col·locades adequadament es va marcar on plantar cada planta.

Per a totes les arbustivas i plantes s'ha utilitzat un fong anomenat micorizes. Aquest fong en perfecta simbiosi amb la planta fa que aquesta rebi nutrients minerals i aigua. Per la seva banda el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines.

La majoria d'aquestes plantes i arbustos les hem plantat a la zona de pícnic que anem a habilitar per a ús dels visitants del parc.


Per les arbustivas hem utilitzat la micoriza en gra i per a les herbàcies la micoriza es dilueix en aigua. Per a la plantació es cava un clot més o menys gran segons siguin les dimensions del contenidor o pa de terra de la planta o arbust. En el cas de les arbustives es tira en el fons del clot una culleradeta de micoriza i de torba i seguidament es procedeix a introduir la planta i a tapa el forat amb terra. En el cas de les herbàcies es mulla el pa de terra amb la dissolució de micoriza i aigua, feta prèviament, i es tapa el forat. Per a això, primer s'afegeix la terra que hem tret en primer lloc, la que estava situada en la superfície i s'acaba amb la terra treta en segon lloc, la que estava més profunda. D'aquesta manera, la terra amb més nutrients és la que queda en contacte amb les arrels, ajudant al seu creixement. Per finalitzar amb el procés de plantació, es compacta la terra, per evitar buits d'aire, i finalment es rega.

Desbrossament, poda i neteja zona antic trinquet

Forestals 

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja als bancals d'oliveres enfront de l'antic trinquet. Els arbres es poden a l'altura d'un terç de la longitud total i s'eliminen les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible. 

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. 

Pel que fa a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir incendis amb més facilitat, com poden ser: arçot (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera (Asparagus officinalis). 


Altres espècies arbustives que s'han podat i se'ls han eliminat la parts seques o mortes, són per exemple: el romaní (Rosmarinus oficinalis), el bruc (Erica multiflora) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Les espècies aromàtiques i autòctones s'han respectat, realitzant un desbrossament selectiu. Per exemple: farigola (Thymus vulgaris), pebrella (Thymus piperella) i margalló (Chamaerops humilis). Pel que fa a les herbàcies s'han fregat utilitzant el capçal de fil a la desbrossadora, al no eliminar el sistema radicular s'afavoreix la posterior regeneració, ja que la majoria rebroten de soca. 

Després de l'actuació a la zona s'han generat dos tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat fins al carrer més proper i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora amb la fulla de triturar, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.

Formació de pallers i procés de compostatge

Jardineria

Per procedir a la formació de pallers primer vam desbrossar totes les zones de l'Hort de la Bosca on anàvem a actuar i tots els residus verds que vam obtenir, els emmagatzemàrem en un aplec retirant tots els elements estranys com ara plàstics, llaunes, etc.

La primera etapa important del compostatge és barrejar apropiadament la matèria primera, ja que les deixalles varien segons la zona i naturalesa, per tant vam fer diversos munts de residus vegetals segons la seva naturalesa. Aquests munts de restes verdes és el que es coneix com pallers. Els vam fer de més o menys un metre d'alt i un altre d'ample, amb una separació entre ells d'uns dos metres.


A partir d'aquest moment s'espera a que els bacteris termòfils actuïn perquè facen pujar la temperatura del paller a uns 70º i comence la descomposició de les restes dins de l'etapa de fermentació dels pallers. Per facilitar l'acció dels bacteris que produeixen la descomposició, els pallers s'han d'humir amb aigua. Amb aquestes condicions d'humitat s'inicia el procés de fermentació però com per a aquest procés també es requereix oxigen, aquest s'aporta mitjançant el volteig del paller. Açò consisteix a donar la volta als pallers per reoxigenar-los i que continue el procés de fermentació.

Per aconseguir el producte final es requereix repetir el procés de volteig diverses vegades espaiant el temps perquè la microvida realitze el seu treball. Aquest és un procés retroalimentat ja que l'activitat biològica produeix calor, que a la vegada li fa falta a l'activitat biològica per desenvolupar-se. Així en uns 3/5 mesos tindrem un compost fresc i en uns 2/6 mesos haurà madurat i tindrem un compost estable.

Col·locació de tutors després de la plantació d'arbres

Jardineria

Després de la plantació d'arbres al parc de l'Hort de la Bosca, vam començar a entutorar els diferents espècimens plantats. La finalitat de col·locar un tutor a un arbre, és que aquest cresca en vertical i no puga torçar-se. En primer lloc cal localitzar en quina direcció bufa el vent habitualment, per posar el tutor a la part dominant que és on més força farà. A continuació es mesuren uns 50 cm a la part inferior del tutor, per introduir-lo en la terra a aquesta profunditat colpejant-lo amb una maça. Es soterrarà a uns 20 cm de separació de l'arbre.


Finalment es posarà el tensor o corretja que se subjecta amb claus al tutor i que ha d'anar col·locat en forma de 8, el que s'aconsegueix amb l'ajuda d'una presilla tal com es pot observar en les imatges.

Plantació d'arbres

Jardineria

Un dels treballs inicials realitzats a l'Hort de la Bosca va ser la plantació d'arbres. El dijous 16 de març vam rebre els 38 exemplars d'arbres de les següents espècies: Populus nigra (pollancre negre), Populus alba (pollancre blanc), Alnus glutinosa (verns), Fraxinus angustifolia (freixe), Fraxinus excelsior (freixes de fulla), Juglans regia (noguera) i Ulmus minor (om).

Després de descarregar-los del furgó en el qual van arribar des d'un viver, es van distribuir segons la seua espècie en diverses arreplegues, d'aquesta manera vam poder comprovar que l'albarà era correcte i que tots els arbres arribaven sans. En rebre els espècimens amb arrel nua, el primer que vam fer va ser mullar les arrels perquè no perderen humitat i es conservaren adequadament. També es van podar les que estaven seques o danyades.


L'endemà al matí, vam començar amb la plantació. El professor ens va dividir en parelles, i cadascuna carregarem amb un exemplar diferent. Després d'indicar-nos, atenint-se als plànols, on anava cadascun, vam començar a plantar.

En primer lloc es va realitzar un forat tenint en compte la mida de les arrels i la longitud des de les mateixes fins al coll de l'arbre, deixant uns 20 cm de més, tant de profunditat com d'ample, per assegurar-nos que cabria a la perfecció, sense danyar les arrels. Mentre un dels companys acabava el forat, l'altre anava per torba, i així, un cop finalitzat el forat, s'afegia la quantitat de dues o tres pales en el fons. També hi va haver de regar, per assegurar-nos que l'aigua arribava al fons i que les arrels tindrien l'aigua suficient una vegada cobertes.

Posteriorment, s'acabava d'omplir el forat amb terra. Primer, amb l'extreta en un principi barrejada amb torba, i després la restant. Es feia l'escocell i finalment es regava abundantment aplanant la terra per compactar-la i evitar que l'arbre es moguera. Quatre dies després vam acabar de plantar tots els arbres i vam tornar a regar els que van ser plantats en dies anteriors.

Desbrossat al Parc de Santa Anna

Forestals

Les pràctiques amb motodesbrossadora s'han realitzant en diferents zones del Parc de Santa Anna; voltants del Col·legi de Santa Anna, zona del Calvari i voltants de l'antic Trinquet.


En principi s'han desbrossat les herbàcies amb el capçal de fil i més endavant es passarà a destruir els arbustos més lignificades. Durant la poda d'alguns pins van aparèixer moltes bosses de processionària que van ser destruïdes cremant en un petit cub metàl·lic o aixafant directament a la trituradora de restes vegetals.

Repoblació forestal a la zona de l'antic Trinquet

Forestals

S'ha repoblat la zona de l'antic Trinquet amb un total de setanta alzines (Quercus ilex i Quercus faginea), que es van plantar a les properes zones abancalades d'oliveres. Les tasques es van realitzar amb eines manuals, i es va aprofitar el humus generat per la pinassa com a adob natural.


Previ a la plantació es van realitzar forats de 30x30 cm aproximadament obtenint l'aigua per al reg del proper col·legi de Santa Anna. Es té previst realitzar diversos regs més durant l'estiu, a més de mantenir nets els voltants dels arbres, per disminuir la competència i així puguin créixer el nombre més gran de les alzines plantades.

Tasques silvícoles a la zona del Calvari

Forestals

A la zona del Calvari hem realitzat tasques de neteja, poda, aclarides, extracció de males herbes, eliminació d'arbres caiguts pel temporal i eliminació de restes vegetals. Per a això s'han utilitzat diferents tipus d'eines com xerracs, xerracs de perxa, tisores de cisalla, tisores de poda i aixades.


Amb l'ajuda d'una petita trituradora forestal s'han destruït les restes de poda més petites, obtenint un triturat d'alt valor nutricional que es pot fer servir com a adob natural. Part d'aquest triturat s'ha repartit en un parterre situat al pàrquing del col·legi Santa Anna, i part ho han aprofitat els companys de jardinera com a adob per al jardí de l'Hort de la Bosca.

Mostreig de terres de l'Hort de la Bosca

Jardineria

La primera actuació que es va fer a l'Hort de la Bosca va ser el mostreig de terres, per a esbrinar la textura i PH del terreny i saber que plantes i arbres són els més adequats per plantar.

Primerament es va dividir el terreny en 10 parcel·les basant-se en el plànol de la zona, en cadascuna de les parcel·les es van fer uns treballs previs de neteja superficial de restes vegetals, tot seguit es va procedir a la recollida de mostres de cadascuna de les parcel·les:
  • Es van preparar bosses i pots degudament numerats i catalogats amb el número de cada parcel·la de l'1 al 10 i les eines necessàries per a l'obtenció de les mostres (aixada, cabàs, ganxo ...)
  • Es va procedir a la presa de mostres de cadascuna de les parcel·les, cavant un forat d'uns 20 cm aproximadament i es van recollir les mostres en bosses.
  • Un cop recollides totes les mostres es van deixar les bosses obertes perquè s'airegés la terra recollida.
  • Es van omplir els pots de vidre, degudament catalogats, amb ¾ parts de terra i 1 part amb aigua i es van deixar reposar durant 2 dies. 



    Passats 2 dies es va procedir a l'anàlisi de cada mostra recollida:
    • Primer es va analitzar la textura del sòl de cadascuna de les parcel·les, observant la proporció de sorra, llim/argila i matèria orgànica de cadascuna de les mostres.
    • A continuació es va analitzar el PH de cada mostra per saber si el sòl és àcid, alcalí o neutre, i es va analitzar de la manera següent: Es barreja una mostra de terra amb aigua destil·lada i tot seguit se li afegeix vinagre o bicarbonat per saber si la mostra reacciona o no, si reacciona amb vinagre vol dir que el sòl és alcalí, si ho fa amb bicarbonat sòdic vol dir que el sòl és àcid i si no reacciona vol dir que el sòl és neutre.

    Un cop realitzat el mostreig es va anotar en el pla les característiques de cada parcel·la, sent el resultat final un sòl neutre amb tendència a àcid en alguna zona en concret.

    Zones d'actuació del T.O. Centelles Oliva III

    El projecte del Taller Centelles Oliva III, té com a zones d'actuació el parc urbà Hort de la Bosca on treballaran els alumnes de l'especialitat de Jardineria i diferents zones de l'enclavament natural de la muntanya de Santa Anna per part dels alumnes de l'especialitat de tractaments forestals.

    L'Hort de la Bosca és un parc emblemàtic situat a la sortida del nucli urbà direcció a la platja d'Oliva, al Passeig Francisco Brines. És una de les superfícies enjardinades més grans de la ciutat d'Oliva amb una superfície de 10623 m2. La parcel·la està situada a la zona urbana, amb una superfície plana composta per zona enjardinada d'uns 6250 m2, uns camins de gran valor paisatgístic connectats a una plaça central amb una superfície total d'uns 2688 m2, un edifici d'uns 70 m2 de planta amb dues altures, uns banys en una caseta annexa prefabricada a l'exterior del mateix edifici, un gran estany d'uns 470 m2 creuat per una passarel·la, una zona de fruiters d'uns 600 m2 i una zona de jocs infantils d'un 570 m2 amb zona annexa de pícnic.


    Per a la resaturació paisatgística d'aquest parc urbà l'actuació del taller contempla la introducció d'espècies vegetals autòctones adaptables a aquests parcs, "espècies de ribera" i "aquàtiques al llac" al costat d'altres espècies de baix consum d'aigua i poc manteniment. Els treballs s'iniciaran amb la recollida de residus, desbrossament, replanteig i preparació del terreny. Després es procedirà a formar praderies amb plantes autòctones i la plantació d'espècies arbòries, espècies arbustives, herbàcies i entapissats de ribera.

    Al Parc Natural de Santa Anna s'actuarà principalment en les següents àrees: Zona La Carrasca - Carrer Andrés Manjón; zona del Calvari, Sant Rafael i Santa Anna; i zona del Coll - Senda dels Lladres. Aquest parc natural es troba situat al centre del nucli urbà de la població amb una superfície de 16,50 hectàrees. Ocupa la totalitat d'una petita muntanya situada a 90 metres sobre el nivell del mar, al cim de la qual es situa el castell de Santa Anna (el millor exemple d'arquitectura militar del renaixement de la Comarca de la Safor, en l'actualitat es troba en estat de ruïna progressiva). Es delimitarà una zona de no actuació de 200 metres al voltant del Castell.


    Fonamentalment s'actuarà amb dos objectius, millorar l'estat actual de la massa arbrada, afavorint el creixement i desenvolupament futur, així com minimitzar el màxim possible el risc de propagació d'incendis forestals donada la proximitat del nucli urbà. Per a això, es realitzaran tasques de poda i aclarida d'exemplars arboris, desbrossament dels estrats arbustiu i herbaci, estintolament d'arbres secs, de port i creixement irregular i el control i l'eliminació d'exemplars localitzats d'espècies invasores.