Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja als bancals d'oliveres enfront de l'antic trinquet. Els arbres es poden a l'altura d'un terç de la longitud total i s'eliminen les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible.
Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones.
Pel que fa a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir incendis amb més facilitat, com poden ser: arçot (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera (Asparagus officinalis).
Altres espècies arbustives que s'han podat i se'ls han eliminat la parts seques o mortes, són per exemple: el romaní (Rosmarinus oficinalis), el bruc (Erica multiflora) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Les espècies aromàtiques i autòctones s'han respectat, realitzant un desbrossament selectiu. Per exemple: farigola (Thymus vulgaris), pebrella (Thymus piperella) i margalló (Chamaerops humilis). Pel que fa a les herbàcies s'han fregat utilitzant el capçal de fil a la desbrossadora, al no eliminar el sistema radicular s'afavoreix la posterior regeneració, ja que la majoria rebroten de soca.
Després de l'actuació a la zona s'han generat dos tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat fins al carrer més proper i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora amb la fulla de triturar, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.