Visita formativa a Iberflora

Jardineria // Forestals

El passat divendres 6 d'octubre els alumnes de les dues especialitats del taller, jardineria i forestals, vam realitzar una sortida formativa a Iberflora, a la Fira de Mostres de València.

Iberflora és un dels grans esdeveniments professionals del sector verd a Europa, referent entre les fires de jardineria. Allà vam poder trobar una gran oferta comercial i formativa dins del negoci de les plantes, flors, paisatgisme, jardineria, tecnologia i bricojardí. A més de jornades tècniques, exposicions, congressos, demostracions, premis, exhibicions, àrees temàtiques, performances especials dedicades a les més diverses varietats de planta i flor, etc.

Al recinte també es trobava la celebració paral·lela d'Iberflora Fòrum que va suposar una oportunitat única per conèixer els últims avanços en productes, serveis i tendències en el negoci del sector verd.

Vam visitar diferents tipus d'empreses que operen en els sectors de planta, cura del jardí, estris i eines, decoració i mobiliari exterior, maquinària i instal·lacions a més d'empreses de paisatgisme i floristeria. Allà vam trobar el viver que ens ha subministrat gran quantitat de plantes al taller Centelles Oliva III i els exemplars ja es troben a l'Hort de la Bosca.

La veritat és que Iberflora és un magnífic lloc per trobar proveïdors a nivell professional de tot allò que desitgem per a la instal·lació d'un jardí, o per a proveïment de la nostra empresa de jardineria.

Actuacions forestals a la zona de l'antic dipòsit

Forestals

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja a la zona de l'antic dipòsit del parc de Santa Anna. Els arbres s'han podat a una alçada d'un terç de la longitud total i s'han eliminat les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible.

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. Quant a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir un foc amb més facilitat, com poden ser: arç negre (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera ( Asparagus officinalis).

Després de l'actuació a la zona s'han generat diferents tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.

Creació d'un traçat de camins a l'Hort de la Bosca

Jardineria

A fi de fer accessible al públic totes les zones del parc de l'Hort de la Bosca, sobretot algunes que quedaven bastant aïllades, hem creat alguns camins. La idea és que semble que els camins han estat tot este temps allà, per això s'ha intentat que semblen el més naturals possibles, intentant seguir les ondulacions naturals del terreny. Això permetrà als usuaris del parc passejar i gaudir de totes les seues zones.

Per a la creació camins, es va marcar el traçat amb estaques i guix per poder distingir així les zones de plantació de les zones de pas. Aleshores es va procedir a l'eliminació d'elements, principalment pedres i soques, que poguéren interferir en la seua creació. Després de la neteja es va procedir a l'anivellat sobre la base de dues capes, una de saorra i una altra de grava blanca per donar l'acabat definitiu. Per això es van transportar els materials amb el dumper, fent munts al llarg del traçat. Després amb rastells i aixades es va repartir el material fins a donar la forma desitjada, es van regar per compactar i seguidament es va procedir a compactar amb una piconadora. Finalment es va tirar per damunt una fina capa de sorra blanca i es va tornar a compactar, repetint així tot el procés fins a tenir el traçat complet de camins.

Primeres tasques de recuperació de l'estany de l'Hort de la Bosca

Jardineria

L'actuació més important que hem estat duent a terme a l'Hort de la Bosca, és la creació d'un jardí aquàtic a l'estany existent. El primer que vam començar a fer és netejar el fons de l'estany recollint totes les escombraries submergides, pedres, fang i eliminant totes les algues flotants. Mentrestant, un altre grup va estar omplint sacs de ràfia amb aproximadament 25 kg de grava blanca i amb la vora cosida amb fil per fer uns murs submergits dins l'estany. Aquests murs conformarien les parets dels parterres aquàtics.

Un cop netes les dues zones on van aquests jardins aquàtics, i apilats els sacs, es va procedir a omplir amb grava la zona delimitada entre aquests i els murs de l'estany. D'aquesta manera la zona va quedar submergida a poca distància de la superfície i es va poder començar amb la plantació de plantes macròfites que tindran una funció fitodepuradora de l'aigua. Les plantes aquàtiques que s'han plantat als parterres són:

• Phragmites australis
• Typha angustifolia
• Juncus inflexus
• Iris pseudacorus
• Mentha aquatica
• Lythrum salicaria
• Typha latifolia
• Nymphaea alba
• Scirpus lacustris

Un altre dels treballs realitzats en aquesta primera fase de recuperació de l'estany, ha estat l'ús de biorrollos i matalassos de fibra de coco, els quals tenen uns forats on s'introdueixen les plantes. D'una banda, els biorollos, en els quals vam introduir les diferents plantes aquàtiques, s'han ancorat a la vora de l'estany i de l'altra, els matalassos, també amb les espècies de plantes col·locades, s'han ancorat en el centre de l'estany formant 3 illes. El buit existent entre els biorollos i el mur de l'estany s'han omplert amb terra generant un espai en el qual plantarem altres espècies de plantes que en un futur donaran un aspecte molt més natural a l'estany. 

Zones d'empedrat a L'Hort de la Bosca

Jardineria

La col·locació de pedra ornamental és una altra de les activitats importants realitzades a L'Hort de la Bosca. A les vores dels camins de saorra que vam fer, per la zona del de pícnic, s'ha col·locat rocalla per delimitar-i separar-los de les zones de plantes.

En aquelles zones enjardinades on vam posar malla antiherba, s'ha col·locat grava de color vainilla d'un calibre gran. Al voltant dels ullals ha quedat una zona empedrada amb pedra rodona, jugant amb formats i formes obtenint així resultat molt vistós. En no ser aquesta zona per a pas de persones, quedarà protegida amb una tanca de tipus corda i estaques, demanant als visitants civisme per a la conservació i desenvolupament del projecte de jardineria que estem realitzant els alumnes del taller Centelles Oliva III.

Actuacions forestals a la zona del Capurri

Forestals

Durant els mesos de maig a juliol s'han continuat els treballs de poda, desbrossament i neteja a la muntanya de Santa Anna. En aquesta ocasió els treballs s'han localitzat principalment al parc del Capurri i al costat del camí Collado. Per al desbrossament s'han utilitzat tant mitjans semimecanitzats (motodesbrossadora), com manuals (aixades, falçs, etc.)

En els treballs de poda les eines més utilitzades han estat tisores de poda, tisores de cisalla, xerracs, xerracs de perxa i motoserra de perxa. Les espècies forestals que s'han podat són principalment pi blanc (Pinus halepensis), garrofer (Ceratonia siliqua) i olivera (Oleae europeae).

Plantació de plantes i arbustos en l'Hort de la Bosca

Jardineria

El passat 16 de març vam rebre 2300 exemplars dels quals 245 eren arbustos i 2055 plantes. Es van descarregar i es van emmagatzemar en una zona ombrívola, deixant-les ben humides i agrupant-les segons la seva varietat. Els exemplars rebuts van ser els que veiem en la següent presentació.

En observar a l'endemà que les condicions climatològiques eren favorables per a la plantació, vam començar amb ella. Primerament, vam procedir a col·locar la malla antiherba, a les diferents zones indicades i així fixar-la amb piquetes que vam fer nosaltres mateixos amb filferro. Després de tenir totes les malles col·locades adequadament es va marcar on plantar cada planta.

Per a totes les arbustivas i plantes s'ha utilitzat un fong anomenat micorizes. Aquest fong en perfecta simbiosi amb la planta fa que aquesta rebi nutrients minerals i aigua. Per la seva banda el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines.

La majoria d'aquestes plantes i arbustos les hem plantat a la zona de pícnic que anem a habilitar per a ús dels visitants del parc.

Per les arbustivas hem utilitzat la micoriza en gra i per a les herbàcies la micoriza es dilueix en aigua. Per a la plantació es cava un clot més o menys gran segons siguin les dimensions del contenidor o pa de terra de la planta o arbust. En el cas de les arbustives es tira en el fons del clot una culleradeta de micoriza i de torba i seguidament es procedeix a introduir la planta i a tapa el forat amb terra. En el cas de les herbàcies es mulla el pa de terra amb la dissolució de micoriza i aigua, feta prèviament, i es tapa el forat. Per a això, primer s'afegeix la terra que hem tret en primer lloc, la que estava situada en la superfície i s'acaba amb la terra treta en segon lloc, la que estava més profunda. D'aquesta manera, la terra amb més nutrients és la que queda en contacte amb les arrels, ajudant al seu creixement. Per finalitzar amb el procés de plantació, es compacta la terra, per evitar buits d'aire, i finalment es rega.