Creació d'un traçat de camins a l'Hort de la Bosca

Jardineria

A fi de fer accessible al públic totes les zones del parc de l'Hort de la Bosca, sobretot algunes que quedaven bastant aïllades, hem creat alguns camins. La idea és que semble que els camins han estat tot este temps allà, per això s'ha intentat que semblen el més naturals possibles, intentant seguir les ondulacions naturals del terreny. Això permetrà als usuaris del parc passejar i gaudir de totes les seues zones.


Per a la creació camins, es va marcar el traçat amb estaques i guix per poder distingir així les zones de plantació de les zones de pas. Aleshores es va procedir a l'eliminació d'elements, principalment pedres i soques, que poguéren interferir en la seua creació. Després de la neteja es va procedir a l'anivellat sobre la base de dues capes, una de saorra i una altra de grava blanca per donar l'acabat definitiu. Per això es van transportar els materials amb el dumper, fent munts al llarg del traçat. Després amb rastells i aixades es va repartir el material fins a donar la forma desitjada, es van regar per compactar i seguidament es va procedir a compactar amb una piconadora. Finalment es va tirar per damunt una fina capa de sorra blanca i es va tornar a compactar, repetint així tot el procés fins a tenir el traçat complet de camins.

Primeres tasques de recuperació de l'estany de l'Hort de la Bosca

Jardineria

L'actuació més important que hem estat duent a terme a l'Hort de la Bosca, és la creació d'un jardí aquàtic a l'estany existent. El primer que vam començar a fer és netejar el fons de l'estany recollint totes les escombraries submergides, pedres, fang i eliminant totes les algues flotants. Mentrestant, un altre grup va estar omplint sacs de ràfia amb aproximadament 25 kg de grava blanca i amb la vora cosida amb fil per fer uns murs submergits dins l'estany. Aquests murs conformarien les parets dels parterres aquàtics.


Un cop netes les dues zones on van aquests jardins aquàtics, i apilats els sacs, es va procedir a omplir amb grava la zona delimitada entre aquests i els murs de l'estany. D'aquesta manera la zona va quedar submergida a poca distància de la superfície i es va poder començar amb la plantació de plantes macròfites que tindran una funció fitodepuradora de l'aigua. Les plantes aquàtiques que s'han plantat als parterres són:

Un altre dels treballs realitzats en aquesta primera fase de recuperació de l'estany, ha estat l'ús de biorrollos i matalassos de fibra de coco, els quals tenen uns forats on s'introdueixen les plantes. D'una banda, els biorollos, en els quals vam introduir les diferents plantes aquàtiques, s'han ancorat a la vora de l'estany i de l'altra, els matalassos, també amb les espècies de plantes col·locades, s'han ancorat en el centre de l'estany formant 3 illes. El buit existent entre els biorollos i el mur de l'estany s'han omplert amb terra generant un espai en el qual plantarem altres espècies de plantes que en un futur donaran un aspecte molt més natural a l'estany. 

Zones d'empedrat a L'Hort de la Bosca

Jardineria

La col·locació de pedra ornamental és una altra de les activitats importants realitzades a L'Hort de la Bosca. A les vores dels camins de saorra que vam fer, per la zona del de pícnic, s'ha col·locat rocalla per delimitar-i separar-los de les zones de plantes.



En aquelles zones enjardinades on vam posar malla antiherba, s'ha col·locat grava de color vainilla d'un calibre gran. Al voltant dels ullals ha quedat una zona empedrada amb pedra rodona, jugant amb formats i formes obtenint així resultat molt vistós. En no ser aquesta zona per a pas de persones, quedarà protegida amb una tanca de tipus corda i estaques, demanant als visitants civisme per a la conservació i desenvolupament del projecte de jardineria que estem realitzant els alumnes del taller Centelles Oliva III.


Actuacions forestals a la zona del Capurri

Forestals

Durant els mesos de maig a juliol s'han continuat els treballs de poda, desbrossament i neteja a la muntanya de Santa Anna. En aquesta ocasió els treballs s'han localitzat principalment al parc del Capurri i al costat del camí Collado. Per al desbrossament s'han utilitzat tant mitjans semimecanitzats (motodesbrossadora), com manuals (aixades, falçs, etc.)

En els treballs de poda les eines més utilitzades han estat tisores de poda, tisores de cisalla, xerracs, xerracs de perxa i motoserra de perxa. Les espècies forestals que s'han podat són principalment pi blanc (Pinus halepensis), garrofer (Ceratonia siliqua) i olivera (Oleae europeae).


Plantació de plantes i arbustos en l'Hort de la Bosca

Jardineria

El passat 16 de març vam rebre 2300 exemplars dels quals 245 eren arbustos i 2055 plantes. Es van descarregar i es van emmagatzemar en una zona ombrívola, deixant-les ben humides i agrupant-les segons la seva varietat. Els exemplars rebuts van ser els que veiem en la següent presentació.


En observar a l'endemà que les condicions climatològiques eren favorables per a la plantació, vam començar amb ella. Primerament, vam procedir a col·locar la malla antiherba, a les diferents zones indicades i així fixar-la amb piquetes que vam fer nosaltres mateixos amb filferro. Després de tenir totes les malles col·locades adequadament es va marcar on plantar cada planta.

Per a totes les arbustivas i plantes s'ha utilitzat un fong anomenat micorizes. Aquest fong en perfecta simbiosi amb la planta fa que aquesta rebi nutrients minerals i aigua. Per la seva banda el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines.

La majoria d'aquestes plantes i arbustos les hem plantat a la zona de pícnic que anem a habilitar per a ús dels visitants del parc.


Per les arbustivas hem utilitzat la micoriza en gra i per a les herbàcies la micoriza es dilueix en aigua. Per a la plantació es cava un clot més o menys gran segons siguin les dimensions del contenidor o pa de terra de la planta o arbust. En el cas de les arbustives es tira en el fons del clot una culleradeta de micoriza i de torba i seguidament es procedeix a introduir la planta i a tapa el forat amb terra. En el cas de les herbàcies es mulla el pa de terra amb la dissolució de micoriza i aigua, feta prèviament, i es tapa el forat. Per a això, primer s'afegeix la terra que hem tret en primer lloc, la que estava situada en la superfície i s'acaba amb la terra treta en segon lloc, la que estava més profunda. D'aquesta manera, la terra amb més nutrients és la que queda en contacte amb les arrels, ajudant al seu creixement. Per finalitzar amb el procés de plantació, es compacta la terra, per evitar buits d'aire, i finalment es rega.

Desbrossament, poda i neteja zona antic trinquet

Forestals 

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja als bancals d'oliveres enfront de l'antic trinquet. Els arbres es poden a l'altura d'un terç de la longitud total i s'eliminen les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible. 

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. 

Pel que fa a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir incendis amb més facilitat, com poden ser: arçot (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera (Asparagus officinalis). 


Altres espècies arbustives que s'han podat i se'ls han eliminat la parts seques o mortes, són per exemple: el romaní (Rosmarinus oficinalis), el bruc (Erica multiflora) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Les espècies aromàtiques i autòctones s'han respectat, realitzant un desbrossament selectiu. Per exemple: farigola (Thymus vulgaris), pebrella (Thymus piperella) i margalló (Chamaerops humilis). Pel que fa a les herbàcies s'han fregat utilitzant el capçal de fil a la desbrossadora, al no eliminar el sistema radicular s'afavoreix la posterior regeneració, ja que la majoria rebroten de soca. 

Després de l'actuació a la zona s'han generat dos tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat fins al carrer més proper i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora amb la fulla de triturar, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.

Formació de pallers i procés de compostatge

Jardineria

Per procedir a la formació de pallers primer vam desbrossar totes les zones de l'Hort de la Bosca on anàvem a actuar i tots els residus verds que vam obtenir, els emmagatzemàrem en un aplec retirant tots els elements estranys com ara plàstics, llaunes, etc.

La primera etapa important del compostatge és barrejar apropiadament la matèria primera, ja que les deixalles varien segons la zona i naturalesa, per tant vam fer diversos munts de residus vegetals segons la seva naturalesa. Aquests munts de restes verdes és el que es coneix com pallers. Els vam fer de més o menys un metre d'alt i un altre d'ample, amb una separació entre ells d'uns dos metres.


A partir d'aquest moment s'espera a que els bacteris termòfils actuïn perquè facen pujar la temperatura del paller a uns 70º i comence la descomposició de les restes dins de l'etapa de fermentació dels pallers. Per facilitar l'acció dels bacteris que produeixen la descomposició, els pallers s'han d'humir amb aigua. Amb aquestes condicions d'humitat s'inicia el procés de fermentació però com per a aquest procés també es requereix oxigen, aquest s'aporta mitjançant el volteig del paller. Açò consisteix a donar la volta als pallers per reoxigenar-los i que continue el procés de fermentació.

Per aconseguir el producte final es requereix repetir el procés de volteig diverses vegades espaiant el temps perquè la microvida realitze el seu treball. Aquest és un procés retroalimentat ja que l'activitat biològica produeix calor, que a la vegada li fa falta a l'activitat biològica per desenvolupar-se. Així en uns 3/5 mesos tindrem un compost fresc i en uns 2/6 mesos haurà madurat i tindrem un compost estable.