Formació de pallers i procés de compostatge

Jardineria

Per procedir a la formació de pallers primer vam desbrossar totes les zones de l'Hort de la Bosca on anàvem a actuar i tots els residus verds que vam obtenir, els emmagatzemàrem en un aplec retirant tots els elements estranys com ara plàstics, llaunes, etc.

La primera etapa important del compostatge és barrejar apropiadament la matèria primera, ja que les deixalles varien segons la zona i naturalesa, per tant vam fer diversos munts de residus vegetals segons la seva naturalesa. Aquests munts de restes verdes és el que es coneix com pallers. Els vam fer de més o menys un metre d'alt i un altre d'ample, amb una separació entre ells d'uns dos metres.


A partir d'aquest moment s'espera a que els bacteris termòfils actuïn perquè facen pujar la temperatura del paller a uns 70º i comence la descomposició de les restes dins de l'etapa de fermentació dels pallers. Per facilitar l'acció dels bacteris que produeixen la descomposició, els pallers s'han d'humir amb aigua. Amb aquestes condicions d'humitat s'inicia el procés de fermentació però com per a aquest procés també es requereix oxigen, aquest s'aporta mitjançant el volteig del paller. Açò consisteix a donar la volta als pallers per reoxigenar-los i que continue el procés de fermentació.

Per aconseguir el producte final es requereix repetir el procés de volteig diverses vegades espaiant el temps perquè la microvida realitze el seu treball. Aquest és un procés retroalimentat ja que l'activitat biològica produeix calor, que a la vegada li fa falta a l'activitat biològica per desenvolupar-se. Així en uns 3/5 mesos tindrem un compost fresc i en uns 2/6 mesos haurà madurat i tindrem un compost estable.

Col·locació de tutors després de la plantació d'arbres

Jardineria

Després de la plantació d'arbres al parc de l'Hort de la Bosca, vam començar a entutorar els diferents espècimens plantats. La finalitat de col·locar un tutor a un arbre, és que aquest cresca en vertical i no puga torçar-se. En primer lloc cal localitzar en quina direcció bufa el vent habitualment, per posar el tutor a la part dominant que és on més força farà. A continuació es mesuren uns 50 cm a la part inferior del tutor, per introduir-lo en la terra a aquesta profunditat colpejant-lo amb una maça. Es soterrarà a uns 20 cm de separació de l'arbre.


Finalment es posarà el tensor o corretja que se subjecta amb claus al tutor i que ha d'anar col·locat en forma de 8, el que s'aconsegueix amb l'ajuda d'una presilla tal com es pot observar en les imatges.

Plantació d'arbres

Jardineria

Un dels treballs inicials realitzats a l'Hort de la Bosca va ser la plantació d'arbres. El dijous 16 de març vam rebre els 38 exemplars d'arbres de les següents espècies: Populus nigra (pollancre negre), Populus alba (pollancre blanc), Alnus glutinosa (verns), Fraxinus angustifolia (freixe), Fraxinus excelsior (freixes de fulla), Juglans regia (noguera) i Ulmus minor (om).

Després de descarregar-los del furgó en el qual van arribar des d'un viver, es van distribuir segons la seua espècie en diverses arreplegues, d'aquesta manera vam poder comprovar que l'albarà era correcte i que tots els arbres arribaven sans. En rebre els espècimens amb arrel nua, el primer que vam fer va ser mullar les arrels perquè no perderen humitat i es conservaren adequadament. També es van podar les que estaven seques o danyades.


L'endemà al matí, vam començar amb la plantació. El professor ens va dividir en parelles, i cadascuna carregarem amb un exemplar diferent. Després d'indicar-nos, atenint-se als plànols, on anava cadascun, vam començar a plantar.

En primer lloc es va realitzar un forat tenint en compte la mida de les arrels i la longitud des de les mateixes fins al coll de l'arbre, deixant uns 20 cm de més, tant de profunditat com d'ample, per assegurar-nos que cabria a la perfecció, sense danyar les arrels. Mentre un dels companys acabava el forat, l'altre anava per torba, i així, un cop finalitzat el forat, s'afegia la quantitat de dues o tres pales en el fons. També hi va haver de regar, per assegurar-nos que l'aigua arribava al fons i que les arrels tindrien l'aigua suficient una vegada cobertes.

Posteriorment, s'acabava d'omplir el forat amb terra. Primer, amb l'extreta en un principi barrejada amb torba, i després la restant. Es feia l'escocell i finalment es regava abundantment aplanant la terra per compactar-la i evitar que l'arbre es moguera. Quatre dies després vam acabar de plantar tots els arbres i vam tornar a regar els que van ser plantats en dies anteriors.

Desbrossat al Parc de Santa Anna

Forestals

Les pràctiques amb motodesbrossadora s'han realitzant en diferents zones del Parc de Santa Anna; voltants del Col·legi de Santa Anna, zona del Calvari i voltants de l'antic Trinquet.


En principi s'han desbrossat les herbàcies amb el capçal de fil i més endavant es passarà a destruir els arbustos més lignificades. Durant la poda d'alguns pins van aparèixer moltes bosses de processionària que van ser destruïdes cremant en un petit cub metàl·lic o aixafant directament a la trituradora de restes vegetals.

Repoblació forestal a la zona de l'antic Trinquet

Forestals

S'ha repoblat la zona de l'antic Trinquet amb un total de setanta alzines (Quercus ilex i Quercus faginea), que es van plantar a les properes zones abancalades d'oliveres. Les tasques es van realitzar amb eines manuals, i es va aprofitar el humus generat per la pinassa com a adob natural.


Previ a la plantació es van realitzar forats de 30x30 cm aproximadament obtenint l'aigua per al reg del proper col·legi de Santa Anna. Es té previst realitzar diversos regs més durant l'estiu, a més de mantenir nets els voltants dels arbres, per disminuir la competència i així puguin créixer el nombre més gran de les alzines plantades.

Tasques silvícoles a la zona del Calvari

Forestals

A la zona del Calvari hem realitzat tasques de neteja, poda, aclarides, extracció de males herbes, eliminació d'arbres caiguts pel temporal i eliminació de restes vegetals. Per a això s'han utilitzat diferents tipus d'eines com xerracs, xerracs de perxa, tisores de cisalla, tisores de poda i aixades.


Amb l'ajuda d'una petita trituradora forestal s'han destruït les restes de poda més petites, obtenint un triturat d'alt valor nutricional que es pot fer servir com a adob natural. Part d'aquest triturat s'ha repartit en un parterre situat al pàrquing del col·legi Santa Anna, i part ho han aprofitat els companys de jardinera com a adob per al jardí de l'Hort de la Bosca.

Mostreig de terres de l'Hort de la Bosca

Jardineria

La primera actuació que es va fer a l'Hort de la Bosca va ser el mostreig de terres, per a esbrinar la textura i PH del terreny i saber que plantes i arbres són els més adequats per plantar.

Primerament es va dividir el terreny en 10 parcel·les basant-se en el plànol de la zona, en cadascuna de les parcel·les es van fer uns treballs previs de neteja superficial de restes vegetals, tot seguit es va procedir a la recollida de mostres de cadascuna de les parcel·les:
  • Es van preparar bosses i pots degudament numerats i catalogats amb el número de cada parcel·la de l'1 al 10 i les eines necessàries per a l'obtenció de les mostres (aixada, cabàs, ganxo ...)
  • Es va procedir a la presa de mostres de cadascuna de les parcel·les, cavant un forat d'uns 20 cm aproximadament i es van recollir les mostres en bosses.
  • Un cop recollides totes les mostres es van deixar les bosses obertes perquè s'airegés la terra recollida.
  • Es van omplir els pots de vidre, degudament catalogats, amb ¾ parts de terra i 1 part amb aigua i es van deixar reposar durant 2 dies. 



    Passats 2 dies es va procedir a l'anàlisi de cada mostra recollida:
    • Primer es va analitzar la textura del sòl de cadascuna de les parcel·les, observant la proporció de sorra, llim/argila i matèria orgànica de cadascuna de les mostres.
    • A continuació es va analitzar el PH de cada mostra per saber si el sòl és àcid, alcalí o neutre, i es va analitzar de la manera següent: Es barreja una mostra de terra amb aigua destil·lada i tot seguit se li afegeix vinagre o bicarbonat per saber si la mostra reacciona o no, si reacciona amb vinagre vol dir que el sòl és alcalí, si ho fa amb bicarbonat sòdic vol dir que el sòl és àcid i si no reacciona vol dir que el sòl és neutre.

    Un cop realitzat el mostreig es va anotar en el pla les característiques de cada parcel·la, sent el resultat final un sòl neutre amb tendència a àcid en alguna zona en concret.