Actuacions forestals a la zona del Capurri

Forestals

Durant els mesos de maig a juliol s'han continuat els treballs de poda, desbrossament i neteja a la muntanya de Santa Anna. En aquesta ocasió els treballs s'han localitzat principalment al parc del Capurri i al costat del camí Collado. Per al desbrossament s'han utilitzat tant mitjans semimecanitzats (motodesbrossadora), com manuals (aixades, falçs, etc.)

En els treballs de poda les eines més utilitzades han estat tisores de poda, tisores de cisalla, xerracs, xerracs de perxa i motoserra de perxa. Les espècies forestals que s'han podat són principalment pi blanc (Pinus halepensis), garrofer (Ceratonia siliqua) i olivera (Oleae europeae).


Plantació de plantes i arbustos en l'Hort de la Bosca

Jardineria

El passat 16 de març vam rebre 2300 exemplars dels quals 245 eren arbustos i 2055 plantes. Es van descarregar i es van emmagatzemar en una zona ombrívola, deixant-les ben humides i agrupant-les segons la seva varietat. Els exemplars rebuts van ser els que veiem en la següent presentació.


En observar a l'endemà que les condicions climatològiques eren favorables per a la plantació, vam començar amb ella. Primerament, vam procedir a col·locar la malla antiherba, a les diferents zones indicades i així fixar-la amb piquetes que vam fer nosaltres mateixos amb filferro. Després de tenir totes les malles col·locades adequadament es va marcar on plantar cada planta.

Per a totes les arbustivas i plantes s'ha utilitzat un fong anomenat micorizes. Aquest fong en perfecta simbiosi amb la planta fa que aquesta rebi nutrients minerals i aigua. Per la seva banda el fong obté de la planta hidrats de carboni i vitamines.

La majoria d'aquestes plantes i arbustos les hem plantat a la zona de pícnic que anem a habilitar per a ús dels visitants del parc.


Per les arbustivas hem utilitzat la micoriza en gra i per a les herbàcies la micoriza es dilueix en aigua. Per a la plantació es cava un clot més o menys gran segons siguin les dimensions del contenidor o pa de terra de la planta o arbust. En el cas de les arbustives es tira en el fons del clot una culleradeta de micoriza i de torba i seguidament es procedeix a introduir la planta i a tapa el forat amb terra. En el cas de les herbàcies es mulla el pa de terra amb la dissolució de micoriza i aigua, feta prèviament, i es tapa el forat. Per a això, primer s'afegeix la terra que hem tret en primer lloc, la que estava situada en la superfície i s'acaba amb la terra treta en segon lloc, la que estava més profunda. D'aquesta manera, la terra amb més nutrients és la que queda en contacte amb les arrels, ajudant al seu creixement. Per finalitzar amb el procés de plantació, es compacta la terra, per evitar buits d'aire, i finalment es rega.

Desbrossament, poda i neteja zona antic trinquet

Forestals 

Continuem amb les tasques de desbrossament, poda i neteja als bancals d'oliveres enfront de l'antic trinquet. Els arbres es poden a l'altura d'un terç de la longitud total i s'eliminen les branques mortes o creuades que disminueixen la quantitat de llum solar disponible. 

Aquests arbres són: olivera (Oleae europeae), garrofer (Ceratonia siliqua), pi blanc (Pinus halepensis) i carrasca o alzina (Quercus ilex); totes elles espècies autòctones. 

Pel que fa a l'estrat arbustiu, s'han tallat aquelles espècies més espinoses o que puguen reproduir incendis amb més facilitat, com poden ser: arçot (Rhamnus lyciodes), aladern o carrasquilla (Rhamnus alaternus), argelaga (Ulex parviflorus), esparreguera (Asparagus officinalis). 


Altres espècies arbustives que s'han podat i se'ls han eliminat la parts seques o mortes, són per exemple: el romaní (Rosmarinus oficinalis), el bruc (Erica multiflora) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). Les espècies aromàtiques i autòctones s'han respectat, realitzant un desbrossament selectiu. Per exemple: farigola (Thymus vulgaris), pebrella (Thymus piperella) i margalló (Chamaerops humilis). Pel que fa a les herbàcies s'han fregat utilitzant el capçal de fil a la desbrossadora, al no eliminar el sistema radicular s'afavoreix la posterior regeneració, ja que la majoria rebroten de soca. 

Després de l'actuació a la zona s'han generat dos tipus de restes vegetals: branques grosses i branques fines amb fulles. Les primeres s'han desemboscat fins al carrer més proper i s'han tallat per poder aprofitar-les com a llenya. Les restes més fines s'han trossejat i apilat en zones planes i lliures de pedres, a la mateixa muntanya. Posteriorment s'han triturat utilitzant la desbrossadora amb la fulla de triturar, que produeix un triturat bastant gran, però suficient per generar una manta de matèria orgànica que es degradarà amb facilitat, aportant nutrients al sòl.

Formació de pallers i procés de compostatge

Jardineria

Per procedir a la formació de pallers primer vam desbrossar totes les zones de l'Hort de la Bosca on anàvem a actuar i tots els residus verds que vam obtenir, els emmagatzemàrem en un aplec retirant tots els elements estranys com ara plàstics, llaunes, etc.

La primera etapa important del compostatge és barrejar apropiadament la matèria primera, ja que les deixalles varien segons la zona i naturalesa, per tant vam fer diversos munts de residus vegetals segons la seva naturalesa. Aquests munts de restes verdes és el que es coneix com pallers. Els vam fer de més o menys un metre d'alt i un altre d'ample, amb una separació entre ells d'uns dos metres.


A partir d'aquest moment s'espera a que els bacteris termòfils actuïn perquè facen pujar la temperatura del paller a uns 70º i comence la descomposició de les restes dins de l'etapa de fermentació dels pallers. Per facilitar l'acció dels bacteris que produeixen la descomposició, els pallers s'han d'humir amb aigua. Amb aquestes condicions d'humitat s'inicia el procés de fermentació però com per a aquest procés també es requereix oxigen, aquest s'aporta mitjançant el volteig del paller. Açò consisteix a donar la volta als pallers per reoxigenar-los i que continue el procés de fermentació.

Per aconseguir el producte final es requereix repetir el procés de volteig diverses vegades espaiant el temps perquè la microvida realitze el seu treball. Aquest és un procés retroalimentat ja que l'activitat biològica produeix calor, que a la vegada li fa falta a l'activitat biològica per desenvolupar-se. Així en uns 3/5 mesos tindrem un compost fresc i en uns 2/6 mesos haurà madurat i tindrem un compost estable.

Col·locació de tutors després de la plantació d'arbres

Jardineria

Després de la plantació d'arbres al parc de l'Hort de la Bosca, vam començar a entutorar els diferents espècimens plantats. La finalitat de col·locar un tutor a un arbre, és que aquest cresca en vertical i no puga torçar-se. En primer lloc cal localitzar en quina direcció bufa el vent habitualment, per posar el tutor a la part dominant que és on més força farà. A continuació es mesuren uns 50 cm a la part inferior del tutor, per introduir-lo en la terra a aquesta profunditat colpejant-lo amb una maça. Es soterrarà a uns 20 cm de separació de l'arbre.


Finalment es posarà el tensor o corretja que se subjecta amb claus al tutor i que ha d'anar col·locat en forma de 8, el que s'aconsegueix amb l'ajuda d'una presilla tal com es pot observar en les imatges.

Plantació d'arbres

Jardineria

Un dels treballs inicials realitzats a l'Hort de la Bosca va ser la plantació d'arbres. El dijous 16 de març vam rebre els 38 exemplars d'arbres de les següents espècies: Populus nigra (pollancre negre), Populus alba (pollancre blanc), Alnus glutinosa (verns), Fraxinus angustifolia (freixe), Fraxinus excelsior (freixes de fulla), Juglans regia (noguera) i Ulmus minor (om).

Després de descarregar-los del furgó en el qual van arribar des d'un viver, es van distribuir segons la seua espècie en diverses arreplegues, d'aquesta manera vam poder comprovar que l'albarà era correcte i que tots els arbres arribaven sans. En rebre els espècimens amb arrel nua, el primer que vam fer va ser mullar les arrels perquè no perderen humitat i es conservaren adequadament. També es van podar les que estaven seques o danyades.


L'endemà al matí, vam començar amb la plantació. El professor ens va dividir en parelles, i cadascuna carregarem amb un exemplar diferent. Després d'indicar-nos, atenint-se als plànols, on anava cadascun, vam començar a plantar.

En primer lloc es va realitzar un forat tenint en compte la mida de les arrels i la longitud des de les mateixes fins al coll de l'arbre, deixant uns 20 cm de més, tant de profunditat com d'ample, per assegurar-nos que cabria a la perfecció, sense danyar les arrels. Mentre un dels companys acabava el forat, l'altre anava per torba, i així, un cop finalitzat el forat, s'afegia la quantitat de dues o tres pales en el fons. També hi va haver de regar, per assegurar-nos que l'aigua arribava al fons i que les arrels tindrien l'aigua suficient una vegada cobertes.

Posteriorment, s'acabava d'omplir el forat amb terra. Primer, amb l'extreta en un principi barrejada amb torba, i després la restant. Es feia l'escocell i finalment es regava abundantment aplanant la terra per compactar-la i evitar que l'arbre es moguera. Quatre dies després vam acabar de plantar tots els arbres i vam tornar a regar els que van ser plantats en dies anteriors.

Desbrossat al Parc de Santa Anna

Forestals

Les pràctiques amb motodesbrossadora s'han realitzant en diferents zones del Parc de Santa Anna; voltants del Col·legi de Santa Anna, zona del Calvari i voltants de l'antic Trinquet.


En principi s'han desbrossat les herbàcies amb el capçal de fil i més endavant es passarà a destruir els arbustos més lignificades. Durant la poda d'alguns pins van aparèixer moltes bosses de processionària que van ser destruïdes cremant en un petit cub metàl·lic o aixafant directament a la trituradora de restes vegetals.